<doc id="8860" title="Rosella" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="5000">


La rosella, (Papaver rhoeas) s una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats. s herbcia,  de la famlia de les papavercies i es troba present gaireb per tot el Principat i el mn. A Catalunya, el Pas Valenci i les Illes s fora comuna fins als 1600 m d'altura.

Etimologia. 
Prov de l'rab vulgar hispnic hababur, alteraci del llat papaver. 
Rhoeas prov del grec i significa vermell, degut al color dels ptals.

Ecologia. 

Acostuma a trobar-se en camps de cereals, cultius, marges de les carreteres, rostolls, pastures, prats. L poca de floraci te lloc en primavera i estiu. Les flors neixen d'una poncella que fins la seva maduraci est com caigut.

Descripci.
Terfit, que pot arribar a fer 90 cm d'alada. D arrel prima i axonomorfa amb una tija erecta, hirsuta, que presenta gran quantitat de pls curts i fins  d'un color blanquins. Les fulles, compostes, es disposen alternades, sn 1-2 vegades pinnades i estan dividides en 5 segments dentats i lanceolats. Les fulles inferiors sn peciolades mentre que les superiors sn sssils i presenten peduncle de 12 a 25 cm. Tamb sn molt piloses. 
Les flors sn hermafrodites, actinomorfes, dmeres i solitries, d'uns 5-8 cm de dimetre. Tenen una simetria bilateral. El calze est format per dos spals peluts que clouen la poncella i cauen amb la floraci. La corolla s dialiptala, formada per 4 grans ptals rodons d'uns 2-4 cm d'ample que es disposen de forma creuada en dos verticils. Estan una mica arrugats a causa de la disposici corruguda en qu es troben dins de la poncella. Abans d'obrir-se la corolla passa de color blanc a un vermell escarlata molt intens que la caracteritza. Sovint tenen una taca basal de color negre. L androceu consta d'un gran nombre d'estams de maduraci centrpeta (de fora cap endins). Tenen els filaments filiformes de dehiscncia longitudinal. El gineceu d'ovari sper i unilocular, est format per la soldadura de dos o ms carpels. Te un disc estigmtic amb 8-12 estigmes radials.  El fruit s una petita cpsula (1-2 cm) d`un color verd pllid, arrodonida a la base, glabre i ms o menys estriada. S obren per diversos porus situats sota el mateix disc que duu els estigmes, pels quals surten les petites llavors negres que cont a l'interior quan el vent sacseja la planta ja seca.
 
La part utilitzada d'aquestes plantes (la droga) sn els ptals. 

 Composici qumica .
 Derivats d'antocians com el cianidol.
 Ltex ric en alcaloides isoquinolenics (0,12%): readina, reaginina, papaverina.
 Tamb cont muclags.

 Usos . 
La Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap s per a la rosella.
En usos tradicionals:
 Sedant, en afeccions del tracte respiratori com bronquitis o tos seca. Actua disminuint la tos i afavorint la expectoraci (ajuda a extreure les mucositats dels bronquis). Tamb calma diarrees infantils.
 T propietats colorants.
 Es cultiven com a plantes de jard.
 Les llavors s'utilitzen com a condiment.

 Accions farmacolgiques .
s antitussiu. Els muclags exerceixen un efecte calmant i hidratant sobre la mucosa respiratria, actuant com a emollients i bquics (disminueixen la tos). 
S han fet assajos amb animals i s ha comprovat que la rosella produeix una depressi dels sistema nervis central, disminuint el perode d'inducci del son. Aquests efectes podrien ser deguts als alcaloides. 

 Toxicitat .
No presenta toxicitat ni efectes secundaris, tot i que s'ha de vigilar la concentraci en alcaloides. No es recomanable utilitzar-la durant l'embars, la lactncia o en nens petits. Les fulles sn txiques per als animals.
Es considera una mala herba dels sembrats. Tradicionalment, s'ha utilitzat en encanteris de fertilitat, amor, fortuna i sort.


 Referncies .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="8870" title="Adolf Hitler" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="5001">

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril del 1889   Berln, 30 d'abril del 1945) fou un dictador alemany d'origen austrac, i un dels dictadors ms poderosos del segle XX. Lider el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich. Adolf Hitler s considerat un dels dictadors ms notoris i cruels del segle XX. L'objectiu principal de la dictadura de Hitler fou "purificar" el poble alemany de les "taques no ries", fent de Hitler el responsable principal de l'Holocaust que en result. El seu segon objectiu era recuperar (per la via militar, si era necessari) els territoris alemanys que s'havien perdut desprs de la Primera Guerra Mundial. Tanmateix, tamb persegu una major expansi a l'est d'Europa (Lebensraum) i en ltima instncia el domini del mn. Amb la invasi de Polnia (1939), aix result en la Segona Guerra Mundial. Per tal d'evitar esdevenir presoner dels sovitics, se sucid el 30 d'abril del 1945.

Introducci.
El 1913, els sentiments pro-Gran Alemanya de Hitler l'empenyeren a viatjar a la ciutat alemanya de Munic (Baviera). Es diu que quan esclat la Primera Guerra Mundial (1914-1918), s'ofer immediatament com a voluntari. Serv durant quatre anys com a soldat ras i com a Gefreiter (rang ms o menys equivalent al de caporal al 16 Regiment Bavars d'Infanteria de Reserva, lluitant, entre altres, a la Primera Batalla d'Ypres, la batalla del Somme, la batalla d'Arrs i la batalla de Passchendaele. Fou ferit diverses vegades. A Mesen, una bala li freg el front, i ms endavant amag la cicatriu resultant amb el serrell. Fou condecorat amb les dues versions de la Creu de Ferro per, per la seva frustraci, noms puj fins al rang de Gefreiter, car els seus superiors opinaven que mancava de qualitats de lideratge. Al novembre del 1918 decid entrar en la poltica, unint-se a una de les moltes formacions poltiques petites que existien: el Partit dels Treballadors Alemanys (DAP), que ms tard esdevindria el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.

Hitler arrib al poder en una poca en qu el poble alemany patia per l'atur, la pobresa i la humiliaci de la Primera Guerra Mundial. Sota el Tractat de Versalles, Alemanya fou obligada a compensar pels danys de la guerra. Aquesta obligaci pesava significativament sobre el pas. Quan a finals de l'octubre del 1929, quan Alemanya tot just comenava a recuperar-se, el crack de la borsa de Nova York feu collapsar l'economia alemanya, donant a Hitler la seva oportunitat. A travs d'una eficient maquinria propagandstica, aconsegu fer-se a si mateix i el seu partit molt populars i obtingu ms i ms escons al parlament.

Desprs de la seva victria electoral el 1933, el President d'Alemanya Paul von Hindenburg el nomen finalment Canceller d'Alemanya. Immediatament, pos en marxa els seus plans ben planejats per a apropiar-se de tot el poder a Alemanya, allunyar els jueus de la vida pblica i preparar Alemanya per una guerra de conquesta.

El 1938 annex ustria (Anschluss), que a partir d'aleshores fou denominada Ostmark. El 28 de setembre del 1938, el Reich envi un ultimtum a Txecoslovquia per a recuperar els Sudets. A iniciativa de Mussolini, es conclogu apressadament l'Acord de Munic entre Hitler, Frana i Anglaterra per a intentar evitar la guerra imminent. El 30 de setembre, Txecoslovquia es veg obligada a concedir els Sudets.

El 1939, Hitler orden la caiguda de Polnia, provocant que el Regne Unit i Frana declaressin la guerra a Alemanya. Fou el principi de la Segona Guerra Mundial. Inicialment, Hitler fou capa d'ocupar gran part d'Europa per desprs de l'atac contra la Uni Sovitica el 1941, a partir del 1943, les seves possibilitats s'enfonsaren i el Tercer Reich qued contra les cordes. A l'hivern del 1944-1945, els aliats ja es trobaven a les fronteres d'Alemanya, i procediren vers Berln.